Categoria: Recomendaciones

(Aquest llargmetratge ens porta molt material per aprendre i reflexionar sobre una varietat de temes de l’actualitat. Entre tots els temes que planteja el film, destaquem els següents).

• És una gran aposta perquè planteja temes que amoïnen a les societats contemporànies, sobretot a Europa i els Estats Units. Algunes problemàtiques més recents, com l’homofòbia, i altres típicament modernes com la pobresa i la marginació social.
• El tractament d’aquests temes socials es potencia al ser el resultat de la vinculació, no sempre atesa, entre el racisme, la pobresa, el masclisme, etc.
• L’esquema narratiu en tres etapes (infantesa, adolescència, adultesa) complica i enriqueix la història, i aporta la pluralitat d’aspectes a considerar mentre es veu la pel·lícula.
• L’ús del llenguatge grosser està completament justificat per l’especificitat del relat.

• La vida d’Adèle és una de les primeres pel·lícules que mostra el sexe entre dones de manera explícita i a la vegada molt íntima. Si bé totes dues protagonistes van mencionar mètodes cruels i desmesurats per part del director Kechiche, el llargmetratge aconsegueix transcendir les escenes de sexe explícit, donant lloc a l’erotisme no sols en una mirada o un gest, sinó també en experiències sensorials com el menjar o l’art.
• Si bé posa l’èmfasi en la identitat sexual, el fet que el director tituli el film com “La vida d’Adèle”, ens dona una pista de com és d’important per la pròpia maduresa aprendre de l’amor i també del desamor.
• La pel·lícula és a més una oportunitat per parlar sobre el llenguatge cinematogràfic, on diferents simbolismes i metàfores reforcen el sentit de la història. Per exemple, les dificultats de la protagonista per a expressar la seva identitat sexual es donen en el marc de les manifestacions per la diversitat a França. El color blau en les seves diferents tonalitats, es presenta en el film per representar estats d’ànim o climes en les escenes.
• El film mostra la importància de parlar del sexe i la identitat de gènere , no només en l’àmbit escolar, sinó també en el familiar, on els prejudicis es repeteixen i generen sofriment i falta de comunicació.
• També mostra que l’art pot ser una oportunitat per a gaudir sensorialment, per a expressar una idea davant la societat, que pot tenir una finalitat econòmica o de protesta i també pot ser una activitat terapèutica i personal.
• La vida d’Adèle posa als joves com a subjectes polítics i la importància que té per a les seves vides quotidianes el fet de defensar els drets de tothom.
• El film manté la crítica sobre la mirada hegemònica de les relacions romàntiques, on els heterosexuals no necessiten manifestar públicament la seva identitat sexual, ni reben crítiques per les seves eleccions.

• El llargmetratge mostra que si bé, s’ha avançat sobre els prejudicis de la diversitat sexual, encara queden molts per enderrocar. Els processos de transformació són dinàmics i es donen de diferents maneres diferents en les diferents generacions.
• Està basada en la vida de Jamie Campbell, de qui ja existeix un documental i també una obra de teatre, dirigida pel mateix director.
• La pel·lícula mostra que els objectius del sistema educatius xoquen amb les expectatives dels joves actuals. L’escola forma als joves per a inserir-se en el mercat laboral, però també com a persones, i aquesta contradicció es veu reflectida des del principi del llargmetratge.
• Everybody’s talking about Jamie posa en perspectiva històrica i social el que va significar per a les primeres drag queens trencar amb els prejudicis. Parla de les diferències amb les drag queens actuals, però també dels contextos socials on eren perseguides per la policia i sofrien l’impacte del VIH.
• Les grans fortaleses del protagonista són la seva autoestima, el seu orgull i la seva tenacitat. Si bé per moments sembla fantasiós, mai deixa de costat el seu somni i encara que se senti trist pel que ha perdut en el camí després de declarar-se obertament homosexual i per les seves dificultats per a relacionar-se, no deixa de mantenir l’alegria ni renúncia al seu objectiu.
• Ens permet reflexionar sobre l’educació familiar. En línia amb el punt anterior, el suport de la família i l’amistat són clau per la constitució d’una bona autoestima, però no a costa de tot, sempre és millor dir la veritat.
• Si bé és un musical alegre i divertit, Everybody’s talking about Jamie no deixa de reflectir la violència que es va exercir i s’exerceix sobre la població LGTBIQ+.
• Una altra de les aportacions del musical és profunditzar sobre el que és ser drag queen. No és una identitat sexual, sinó un personatge artístic i social transformista amb trets particulars que es basen en els rols i identitats de gènere per la seva construcció. Cal destacar que en la pel·lícula no reflecteix la diversitat sexual que hi ha dins la comunitat.

• Si bé el film repeteix estereotips, ensenya altres aspectes de la cultura xinesa i les seves diferències amb la nord-americana, com les expectatives familiars, el lloc de la gent gran, el paper de les dones i el valor que se li dona al treball com a realització personal.
• El llargmetratge retrata d’una manera diferent el rol dels homes i les dones, mostrant que ells poden ser dèbils o sensibles i elles físicament fortes, decidides i a vegades, també cruels.
• La pel·lícula mostra que la violència i l’enuig travessen a tota la societat, producte de les pressions socials i familiars. No obstant això, aconsegueix un missatge positiu on res és tan important com sembla, si es tracta de confiar en nosaltres mateixos i animar-se a ser feliços amb les coses simples.
• Un dels missatges existencials de la pel·lícula és que més enllà de les dificultats, lluitar pels propis desitjos i per ser i fer el que ens agrada, ens fa millors persones.
• Everything Everywhere All At Once és una ensenyança sobre la vida, on la sensibilitat és una fortalesa i més enllà dels nostres propis defectes, sempre hi ha oportunitats per a estimar i ser estimats.

• “Love, Simon” és una de les primeres pel·lícules realitzades per una productora mainstream que parla sobre l’homosexualitat adolescent sense un to dramàtic. En aquest sentit, el llargmetratge aporta la possibilitat de pensar que l’homosexualitat és un dels tants temes que han de travessar els adolescents en la cerca de la seva identitat.
• El llargmetratge posa de manifest que el que es pressuposa és l’heterosexualitat. Amb aquesta premissa, la història busca trencar amb els prejudicis sobre la diversitat sexual sense importar la forma en què es veuen les persones, fins i tot normalitzant que els adults també gaudeixen del sexe i que no ha de ser un tema tabú.
• El film parla de la importància de ser autèntics i honestos amb els afectes i que estimar-se a un mateix és el que ens permet donar i rebre amor dels altres. Donar un bon exemple és inspirador per a altres persones.
• Es tracten temàtiques com la intolerància, el bullying o assetjament escolar i el mal ús de les xarxes socials, on sembla que els adults no tenen consciència de l’ús que li donen els joves, plantejant una crítica també sobre l’educació familiar.
• És important que una pel·lícula de la indústria cinematogràfica posi a un adolescent homosexual de classe mitja com a protagonista, on encara tenint un context amorós i cura, li és difícil assumir la seva homosexualitat.